El celler Vall Llach va ser fundat als inicis dels anys 90 per Enric Costa i Lluís Llach, a Porrera, un dels nou pobles que conformen la D.O.Q. Priorat, al sud de Catalunya. La primera verema del celler va ser al 98 i va arribar al mercat a finals de l’any 2000.
Fer vi pot ser un objectiu en sí mateix, però en el cas de Vall Llach és un mitjà.
És una eina per donar suport a un territori i a les persones que hi viuen. Aquest era el somni de dos abstemis, un notari, Enric Costa, i un cantant, Lluís Llach que amb la vida solucionada, a principis dels anys 90, van decidir emprendre una nova aventura amb la creació d’un celler al Priorat. Tot plegat per donar suport a una zona deprimida aleshores, greument afectada per unes inundacions l’any 94 i per la voluntat de provar d’iniciar un desenvolupament social a través del vi, una de les activitats històriques.
“En quatre anys vam multiplicar per 13 el preu del quilo de raïm i això ho fèiem per justícia social, però també perquè crèiem que el Priorat sense un pagès que pogués viure amb les dificultats que implica aquesta terra era impossible tirar-ho endavant. Crèiem que per arribar als canons de qualitat que el mercat ens demanava, els pagesos havien d’entendre que l’important no era la quantitat sinó la qualitat. Teníem l’esperança que els pagesos més espavilats poguessis acabar fent vi ells mateixos amb petits cellers. I ens va sortir bé”
Lluís Llach
La mort d’Enric Costa l’any 2013 va provocar que el seu fill Albert, enginyer agrònom i enòleg, assumís la direcció del celler.
“En Lluís havia perdut el seu amic i jo el meu pare, i vam estar a punt de tancar. Si Vall Llach hagués estat només un negoci ho hauríem deixat estar, i si vam continuar va ser perquè hi havia un projecte social al darrere”.
Albert Costa
